Resum

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.

Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització).

Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].

Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista.

Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

Nota: Algunes de les característiques descrites en les directrius no estan encara implementades en tots els navegadors o eines multimèdia; en concret pot ser que no es puguin utilitzar funcions noves d'HTML 4.0, de CSS1 o CSS2.

Les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 són part d'una col·lecció de directrius sobre accessibilitat publicades per la Web Accessibility Initiative, WAI (Iniciativa d'Accessibilitat Web). La col·lecció comprèn User Agent Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a agents d'usuari) [WAI-USERAGENT] i Authoring Tool Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a eines d'autor [WAI-AUTOOLS].

Estatus d'aquest document

Aquest document ha estat revisat pels membres del W3C i altres parts interessades i el director l'ha acceptat com a recomanació W3C. És un document estable i pot ser usat com a material de referència o citat com a normativa en altres documents. El paper del W3C a l'hora de crear les directrius és cridar l'atenció sobre l'especificació i promoure'n una àmplia difusió i ús. D'aquesta manera es potencia la funcionalitat i la universalitat del web.

La versió anglesa és l'única versió normativa, però podeu trobar traduccions a altres idiomes a http://www.w3.org/WAI/GL/WAI-WEBCONTENT-TRANSLATIONS.

Podeu trobar les altres recomanacions del consorci W3C i altres documents tècnics a http://www.w3.org/TR.

Aquest document és fruit de la Iniciativa d'Accessibilitat Web (WAI) del consorci W3C. L'objectiu del grup de treball de Directrius per a l'accessibilitat al contingut web s'explica en el Working Group Charter.

La llista annexa de punts de verificació es pot consultar com a sumari tabular o bé com a simple llista.

1. Introducció

Si no esteu familiaritzats amb els aspectes d'accessibilitat relacionats amb el disseny de pàgines web, penseu que molts usuaris poden trobar-se en contextos molt diferents del vostre:

• poden tenir dificultats de visió, d'oïda o de moviment o ser incapaços de processar cert tipus d'informacions;
• poden tenir dificultats per a llegir o comprendre el text;
• potser no tenen o no poden usar un teclat o un ratolí;
• poden tenir una pantalla únicament de text, una pantalla de dimensions reduïdes o una connexió lenta a Internet;
• potser no parlen o no entenen amb fluïdesa l'idioma en què està escrit el document;
• poden trobar-se en una situació en què no poden fer servir les mans, la vista o l'oïda (conducció, entorns sorollosos, etc.);
• poden tenir una versió antiga de navegador, un navegador diferent al vostre, un sistema operatiu diferent, o un navegador de veu.

Els creadors de contingut han de tenir en compte aquests diferents entorns a l'hora de dissenyar les pàgines. Si bé s'han de considerar diferents grups d'usuaris, cada pas en la millora de l'accessibilitat beneficia més d'un dels grups i la comunitat d'internautes en general. Per exemple, si usem fulls d'estil per a controlar el disseny tipogràfic i eliminem l'element FONT, d'una banda els autors tindran més control sobre les seves pàgines i de l'altra, les faran més accessibles a persones amb problemes de visió. A més, tots els usuaris se'n beneficiaran perquè el temps de descàrrega global es redueix si els fulls d'estil són comuns a diverses pàgines.

Aquestes directrius tracten el tema de l'accessibilitat i proposen solucions per a un disseny accessible. S'estudien escenaris típics (com l'exemple de l'element FONT) que poden provocar problemes a usuaris amb alguna discapacitat. Així, la directriu 1 explica com els creadors de contingut poden fer accessibles les imatges. Alguns usuaris potser no veuen les imatges, altres usen navegadors únicament de text, altres han deshabilitat la visualització d'imatges (perquè tenen una connexió a Internet lenta, etc.). Les directrius no proposen eliminar les imatges per a millorar l'accessibilitat, sinó que expliquen com fer-les accessibles mitjançant l'ús d'un equivalent textual. I com fa accessible una imatge, un equivalent textual? Fixem-nos en el significat de les paraules que conformen el terme equivalent textual:

• El contingut textual pot presentar-se a l'usuari mitjançant un sintetitzador de la veu, braille, o el text visualitzat a la pantalla. Per a cadascun d'aquests tres mecanismes s'utilitza un sentit diferent: l'oïda en el cas del sintetitzador, el tacte en el cas del braille i la vista en el cas del text visualitzat a la pantalla. Així, la informació es fa accessible a diversos col·lectius amb diferents discapacitats sensorials.
• Per a ser útil, el text ha de tenir la mateixa funció i propòsit que la imatge. Penseu, per exemple, en un equivalent textual per a una imatge fotogràfica de la Terra vista des de l'espai. Si l'objectiu de la imatge és principalment decoratiu, el text "fotografia de la Terra vista des de l'espai" pot realitzar plenament la seva comesa; si l'objectiu de la imatge és mostrar algun tret específic de la geografia mundial, llavors l'equivalent textual ha d'aportar aquesta informació; si la fotografia s'ha dissenyat perquè l'usuari hi cliqui per a obtenir informació sobre la Terra, un equivalent textual podria ser "informació sobre la Terra". Si el text compleix la mateixa funció i objectiu per a l'usuari amb discapacitats que per a la resta d'usuaris, podem dir que és un equivalent textual.

Cal remarcar que, a més de beneficiar els usuaris amb discapacitats, els equivalents textuals poden ajudar tots els usuaris a trobar pàgines més ràpidament, ja que els robots de cerca poden usar-los per a indexar les pàgines.

La responsabilitat de facilitar l'accés a equivalents textuals es reparteix a parts iguals entre els creadors de contingut, que han de proveir aquest text, i els agents d'usuari (per exemple, navegadors i ajudes tècniques com lectors de pantalla, terminals braille, etc.) que han de presentar aquesta informació a l'usuari.

Els equivalents no textuals del text (per exemple icones, un enregistrament sonor, un vídeo que interpreta el text al llenguatge de signes, etc.) poden fer els documents accessibles a persones que tenen dificultats amb el text escrit, com podrien ser persones sordes, amb dificultats d'aprenentatge o amb discapacitats cognitives. Els equivalents no textuals poden ser útils també als analfabets. Una descripció auditiva és un exemple d'equivalent no textual a una informació visual. La descripció auditiva d'una presentació multimèdia beneficia les persones que no poden veure la informació visual.

2. Trets del disseny accessible

Les directrius tracten dos trets generals: garantir la facilitat de conversió i crear contingut intel·ligible i navegable.

2.1 Garantir la facilitat de conversió

Seguint aquestes directrius, els creadors de contingut poden realitzar pàgines que garanteixin la facilitat de conversió. Les pàgines que tenen aquesta propietat són accessibles tot i que es doni alguna de les limitacions descrites a la introducció, incloent-hi les discapacitats físiques, sensorials o cognitives, restriccions de treball o barreres tecnològiques.

A continuació es descriuen uns quants conceptes clau per a dissenyar pàgines amb aquesta propietat:

• Separar estructura i presentació (vegeu la diferència entre contingut, estructura i presentació del document).
• Donar informació textual (incloent-hi els equivalents textuals). El text es pot visualitzar per mitjà de quasi tots els enginys de navegació i és accessible a quasi tots els usuaris.
• Crear documents que funcionin fins i tot si l'usuari no hi pot veure o sentir. Donar informació que tingui la mateixa funció o el mateix objectiu que els elements sonors o el vídeo de manera que s'adapti també a altres canals sensorials alternatius. Això no vol dir que calgui gravar una versió sonora d'un web sencer per tal de fer-lo accessible a les persones cegues, ja que poden usar lectors de pantalla per a llegir la informació textual d'una pàgina.
• Crear documents que no depenguin d'un maquinari específic. Les pàgines haurien de poder ser consultades per usuaris que no tenen ratolí, que tenen pantalles petites, pantalles de poca resolució o pantalles monocrom, dispositius sense pantalla o dispositius amb només sortida de veu o de text.

La facilitat de conversió es tracta principalment de la directriu 1 a la 11.

2.2 Crear contingut intel·ligible i navegable

Els creadors de contingut han de crear contingut intel·ligible i navegable. Això comporta no tan sols usar un llenguatge clar i senzill, sinó també proveir mecanismes comprensibles per a navegar per una pàgina web o entre diverses pàgines. Proveir eines de navegació i informació d'orientació a les pàgines en potenciarà l'accessibilitat i la usabilitat. No tots els usuaris poden fer ús d'eines visuals com els mapes d'imatge, les barres de desplaçament, els marcs o altres gràfics que guien els usuaris vidents dels navegadors web gràfics. Els usuaris perden informació contextual quan només poden veure una part de la pàgina, ja sigui perquè hi accedeixen en mode paraula per paraula (sintetitzadors de la veu o terminals braille ) o en mode secció per secció (pantalles petites o pantalles ampliades). Sense la informació d'orientació contextual els usuaris potser no entenen taules gaire grans, llistes, menús, etc.

3. Com s'organitzen les directrius

Aquest document inclou catorze directrius o principis generals per a un disseny que faciliti l'accés. Cada directriu inclou:

• un número d'ordre;
• la directriu pròpiament dita;
• enllaços de navegació cap a la directriu següent (fletxa a la dreta), cap a l'anterior (fletxa a l'esquerra) o cap al sumari (fletxa cap amunt);
• el motiu que ha inspirat la directriu i una relació de possibles usuaris que se'n podrien beneficiar;
• una llista de definicions dels punts de verificació.

La definició dels punts de verificació a cada directriu explica l'aplicació de la directriu en alguns dels escenaris típics de desenvolupament del contingut. Cada definició del punt de verificació inclou:

• un número d'ordre;
• el punt de verificació pròpiament dit;
• la prioritat del punt de verificació; els punts amb prioritat 1 s'han destacat amb l'ajut de fulls d'estil;
• opcionalment una nota informativa, exemples aclaridors i referències encreuades a altres directrius o a punts relacionats;
• un enllaç a la secció del document sobre tècniques ([TECHNIQUES]) en la qual es tracta la implementació del punt o es donen exemples.

Cada punt està pensat perquè sigui prou específic perquè qualsevol persona revisant una pàgina o un lloc web pugui verificar si el punt se satisfà.

3.1 Convencions en el document

Les convencions editorials següents s'usen al llarg del document:

• els noms dels elements estan en majúscules;
• els noms dels atributs estan entre cometes i en minúscula;
• els enllaços a les definicions apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil.

4. Prioritats

Cada punt de verificació té un nivell de prioritat assignat pel grup de treball basant-se en l'impacte que el punt té en l'accessibilitat del document.

[Prioritat 1]

Un creador de contingut web ha de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà impossible accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt és un requeriment bàsic perquè certs grups puguin accedir al contingut del web.

[Prioritat 2]

Un creador de contingut web hauria de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà molt difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt salvarà importants barreres per a accedir al contingut del web.

[Prioritat 3]

Un creador de contingut web pot satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els pot ser difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt millorarà l'accés al contingut del web.

Alguns punts especifiquen un nivell de prioritat diferent depenent d'algunes condicions, que s'indiquen en el punt.

5. Adequació

Aquesta secció defineix tres nivells d'adequació amb aquestes directrius:

• Nivell "A": es satisfan tots els punts de verificació 1.
• Nivell "AA": es satisfan tots els punts de verificació 1 i 2.