W3C home > Mailing lists > Public > public-auth-trans-ca@w3.org > June 2006

W3C (TERMCAT)

From: Andreu Sulé <wcag.cat@ub.edu>
Date: Wed, 28 Jun 2006 15:39:51 +0200
To: public-auth-trans-ca@w3.org
Message-id: <44A286A7.8090205@ub.edu>
Hola,

La Glòria Fontova del TERMCAT m'ha demanat si podia penjar a la llista 
la seva resposta als comentaris de la Mireia Ribera (té problemes amb la 
llista).

Andreu Sulé

=======================

Benvolguts,

A partir dels comentaris enviats a la llista per la Mireia Ribera, us 
tornem a enviar una nova versió del glossari en què hem incorporat 
alguns dels canvis proposats. Hem continuat mantenint, pero, algunes 
formes subratllades en color blau i acompanyades dels comentaris 
corresponents, en què ens caldria conèixer les opinions de la resta de 
participants en aquest projecte abans de donar per tancada la revisió.

Pel que fa als comentaris que la Mireia ens ha fet arribar, voldríem 
fer-vos arribar les observacions següents:

1. Tot i que sovint, i especialment en un àmbit com el de la informàtica 
i les noves tecnologies en què l’ús de l’anglès està força estès, la 
terminologia normalitzada en català no té un ús prioritari, considerem 
que han de ser presents, especialment, en tots aquells documents que 
s’elaboren en català i que tenen com a objectiu ser un punt de 
referència o de “norma” tant pel que fa al contingut que s’hi difon com 
a les formes lingüístiques a través de les quals es difon aquest 
contingut. És per això que us recomanem mantenir termes com maquinari, 
programari, organitzador personal o miniaplicació. En aquest darrer cas, 
cal tenir en compte que els termes anglesos applet i servlet (acrònim de 
server applet) corresponen a dos termes diferents que en català han 
estat normalitzats com a miniaplicació, en el cas de la forma applet, i 
com a miniaplicació de servidor en el cas del terme anglès servlet. Si 
ho creieu convenient, en aquest cas es podria mantenir en el glossari 
l’entrada miniaplicació i entre parèntesis la forma anglesa applet per 
facilitar la compressió del terme.

2. Pel que fa al terminal braille dinàmic (inicialment traduït com a 
pantalla braille dinàmica), considerem que, des d’un punt de vista 
terminològic, és més adequat mantenir la denominació terminal, tal com 
va proposar Víctor M. Maheux, que no pas línia per a designar aquesut 
tipus de dispositiu que, connectat a un ordinador, permet llegir en 
braille el text que apareix a la pantalla.

3. Quant a la traducció del terme anglès caption, entenem que la 
denominació llegenda és una forma molt genèrica que s’usa per a fer 
referència a un títol, un escrit explicatiu, etc. d’un pla, un mapa, 
etc. La forma subtítol, en canvi, s’ha especialitzat en l’àmbit 
audiovisual i cinematogràfic per a designar una inscripció que apareix a 
la part inferior de la pantalla en els films projectats en versió 
original, quan es tracta d’una llengua estrangera. En l’àmbit que estem 
tractant (ajudes tècniques per a persones amb discapacitats) l’anglès 
usa la denominació caption, el francès i el la forma sous-titre per a 
fer referència a les transcripcions tant si inclouen referències al sons 
i a la descripció de les accions com si no ho fan. D’altra banda, cal 
tenir en compte que el terme subtítol permet fer derivats com subtitular 
o subtitulació (necessaris en molts contextos propis d’aqiuest àmbit).

4. Hem documentat usos tant de la forma tecnologies d’assistència com de 
la forma tecnologies d’ajuda. Des d’un punt de vista terminològic, totes 
dues formes són correctes. De fet, a la versió catalana de les 
directrius, heu utilitzat ambdues formes. Si, tal com proposa la Mireia, 
creieu que és més habitual l’ús del terme tecnologia d’assistència, no 
hi ha cap problema a utilitzar de forma preferent aquesta denominació.

5. Tot i que el terme full d’estil s’usa habitualment en plural, 
recomanem de mantenir l’entrada del glossari en singular tal com es pot 
trobar en tots els diccionaris terminològics de l’àmbit de la 
informàtica. Així mateix no considerem adequat, des d’un punt de vista 
conceptual, descriure un full d’estil com a “conjunt d’afirmacions”. Els 
diccionaris especialitzats recullen definicions, com ara “A file of 
instructions used to apply character, paragraph, and page layout formats 
in word processing and destokp publishing”. ISO recull la definició 
següent per al terme style sheet: “A collection of styles stored in a 
file that determines the layout of the documents to which is attached”. 
Potser es podria precisar el descriptor de la definició parlant de 
“fitxer d’instruccions” en comptes de “conjunt d’instruccions”.

6. En el cas de la denominació etiquetatge de presentació (en anglès, 
presentation markup), a banda de substituir la forma proposada 
inicialment marcatge per etiquetage, hem mantingut al màxim la fidelitat 
a la traducció proposada inicialment.

7. Pel que fa a l’entrada HTML dinàmic, la nostra proposta és la 
d’eliminar la sigla anglesa DHTML que figura entre parèntesis al costat 
de la forma desenvolupada del terme. No acabem d’entendre el comentari 
de la Mireia que sembla fer referència al fet que la sigla DHTML no es 
correspondria nocionalment amb el terme HTML dinàmic. Abans de prendre 
una decisió, caldria aclarir una mica més aquest punt.

Les decisions que es prenguin respecte a les formes que apareixen en el 
glossari repercuteixen en el cos de les directrius. És necessari, doncs, 
poder tancar els aspectes que encara queden oberts en relació amb les 
formes comentades per poder aplicar tots els canvis necessaris en el cos 
textual.

Finalment, tot i que aquesta consideració no afecta el glossari 
pròpiament sinó tot el conjunt del text, posem a la vostra consideració 
l’ús de les formes directrius i pautes. La versió anglesa, que és la que 
es considera oficial i punt de partida de les versions traduïdes en la 
resta de llengües, parla de guidelines, tant en el títol del document 
(Web Content Accessibility Guidelines 1.0) com en els diversos subtítols 
(How the Guidelines are organised, per exemple) o en la descripció de 
cadascuna de les recomanacions (Guideline 1. provide equivalent 
alternatives...). En la versió catalana, en canvi, s’utilitza la 
denominació directrius com a títol general del document (Directrius per 
a l’accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0), però 
desprès en el punt 6 del document es parla de Pautes per a 
l’accessibilitat al contingut del web i també s’usa la forma pauta per a 
fer referència a cadascuna de les recomanacions (Pauta 1, Pauta 2, 
etc.). Creiem que és molt important resoldre aquest punt i decidir quina 
és la forma més adequada de traduir en aquest cas la denominació anglesa 
guideline (directriu, pauta, recomanació, regla, criteri, etc.) i 
aplicar-la de manera sistemàtica al conjunt del document. Potser en 
aquest cas us seria d’utilitat consultar les solucions adoptades per les 
altres llengües romàniques. Esperem el vostres comentaris.

Ben cordialment,

------------------------------------------------------------------
Glòria Fontova i Hugas
Àrea d'Assessorament
Nova adreça de correu: gfontova@termcat.cat
www.termcat.cat
------------------------------------------------------------------
La informació inclosa en aquest missatge electrònic és confidencial i 
s'adreça exclusivament al destinatari o destinataris indicats. Si rebeu 
aquest missatge per error, us informem que no se'n permet la reproducció 
o divulgació, i us preguem que ho comuniqueu al remitent per aquesta 
mateixa via i n'elimineu qualsevol còpia digital o impresa. Gràcies.

=================================



Received on Wednesday, 28 June 2006 13:40:30 GMT

This archive was generated by hypermail 2.2.0+W3C-0.50 : Tuesday, 8 January 2008 14:10:25 GMT